21 d’abril de 2018

CRESTA DE CASTELLETS A LES AGUDES

Hi ha dies que tot indica una direcció i divendres al vespre aquest camí m'allunyava de la neu. Dintre de les meves possibilitats estaven les canals de neu/glaç d'Ulldeter, però un informador de primera mà m'indica el mal estat de la zona; una altra possibilitat era la visita hivernal al Pedraforca...uhmm, bona pinta! Doncs NO, un video rebut a última hora d'un allau a la tartera de la muntanya em fa tirar la possibilitat al cistell de DESCARTATS. 


Potser és hora de plegar la temporada blanca/gris/blava?. El cor es resisteix, però el cap indica que hem de posar seny i evitar riscos innecessaris que he evitat durant els meus anys de trepitjar muntanyes.
L'opció final ha estat la de pujar un cim que aquest any he pogut trepitjar en varies ocasions (i les que queden) tant en solitari com amb amics: Les Agudes; però l'itinerari escollit ha de ser quelcom interessant i no una simple patejada per pista així que he decidit pujar per la Cresta dels Castellets (II+).
Sortint de casa poc abans de les 7 del matí ja veig pujar al causant de les calorades que hem patit aquesta passada semana.


La muntanya s'encén amb els primers raigs de sol.


La clàssica torrentera de l'hivern no guarda gens de neu...


...així com tampoc la Canal del Sot del Pont Gran, totalment seca.


Passen uns minuts de quarts de vuit quan deixo el cotxe a l'aparcament de les Ferreres on ja hi ha algú. Espero que no hagi escollit el mateix itinerari!


La vida s'obre pas després d'un hivern llarg.


Naixement.


Sense pressa, però ágil, m'enfilo pel corriol que surt de la mateixa carretera seguint marques vermelles. Botes d'estiu i bastons substitueixen les eines preferides.


El meu objectiu és proper i espera.


El sol comença a enlairar-se i els 10ºC de l'inici aviat queden enrere.


Uns minuts més tard trobo una zona oberta per sobre del bosc des d'on admirar el veí Matagalls que, de ben segur, rebrà avui a molts visitants. 


A mi m'esperen els Castellets i al fons, la muntanya amb més entitat del Montseny: les Agudes...


...que tenen un germà bessó menys conegut als Alps:
El Matterhörn o Cerví.


Aviat comencen les zones interessants quan fujo del sender marcat en vermell i començo a buscar la roca. 


Gneis
(roca similar en composició al granit, però de diferent dibuix.


Poc a poc aniré pujant i baixant diferents cims (Castellets)...


... mentre m'apropo a les Agudes.


Cal baixar tot allò que hagi pujat.


A mida que avanço, també puc veure el perfil en ombra de la meva ruta.


Fa tant de temps, que gairebé no recordava què era anar a la muntanya sense guants.


Foto als Castellets.


En aquest moment, vaig seguint marca lila, però aviat l'abandonaré.


Indicació al Coll d'Agudes, per on tornaré.


Jo he de seguir l'itinerari groc per l'aresta.


No trigo en localitzar la marca clau a la roca (ja sabia on era de l'últim cop que vaig fer aquesta ruta).


El tram groc de l'aresta s'enfila ràpidament pel granit i puc veure en alçada la columna vertebral de la muntanya.


Una mica més amunt gairebé coincidiré amb un dels intineraris  que he fet aquest hivern.


L'ombra de la cresta i el cim a tocar.


Un cop superades les últimes dificultats, ja veig el cordal Agudes-Turó de l'Home.


Sabent on i què mirar pots arribar a llegir les linies que la muntanya t'amaga.


Escut a la sortida de la Canal Directa, molt aprop del cim.


Rellotge de sol, són les 9:40h.
He trigat un parell d'hores ben bé.


Quarta foto de cim aquest any.


Tot i la calorada, a tocar del cim trobo i trepitjo una mica de neu testimonial.


Últimes passes a la neu del Montseny fins la propera temporada que espero que sigui tan bona com a mínim com la que estem acabant.


Des d'el Coll d'Agudes hem de seguir marques vermelles per baixar en direcció cap als Castellets, però evitant les grimpades més exposades tot seguint un corriol paral.lel a l'aresta.
Compte que a vegades es pot perdre una mica.


Floretes liles


Avui he trobat pintura verda, vermella, lila, groga i ara...taronja.
Serà que indica on tinc el cotxe?


Quan hi arribo, les sospites es confirmen.
QUINA CALOR!!


Aviat les floretes cobriran les muntanyes, els insectes sobrevolaran els nostres caps polinitzant i omplint d'esternuts als menys afavorits; les mosques ja van arribant, contentes de pondre ous arreu mentre les formigues treballen en l'invasió per sota terra, els mosquits esmolen les eines per picar (Gel?... Nooo, a Tu!!); la calor es farà més i més present i caldrà matinar o fregir-se (gairebé com avui o potser més i tot). En fi, la muntanya es torna a omplir de vida (de totes...).
Ha sigut un bon hivern.


14 d’abril de 2018

SERRAT DELS POUS: CANALS AMPLA I ESTRETA (NOVES VIES AL MONTSENY)

Les previsions per aquesta semana feien pensar en un nou episodi de pluges abundants a tot Catalunya. Inclús de copioses nevades als Pirineus a cotes relativament baixes.


La sorpresa ha sigut veure com el dijous 12.4.18, el Montseny ha encetat el dia amb una bona enfarinada a cotes altes (més enllà dels 1000 metres aproximadament a cara sud.


No ha estat fins al vespre del dissabte 14 que no s'ha obert una finestra de treva després d'unes quantes jornades de pluja-pluja-pluja i més pluja. El mantell blanc gairebé ha desaparegut, però les ganes de pujar a trepitjar l'última neu de la temporada aprop de casa pot més que la mandra i preparo la bossa amb les últimes llums al cel.


Són gairebé les 22 h quan arribo a l'aparcament del Puig Sesolles. 
No hi ha ningú, és clar.
Estic a +6ºC i fa vent.


A casa tothom ha anat a dormir ja.


Romio quina ruta agafar per pujar al Coll de Sesbasses i decideixo no liar-me i pujar per la carretera sota les faldes del Turó de l'Home.


A la meva esquena s'enlaira el Catiu d'Or, una modesta muntanya que ofereix uns itineraris prou interessants per pasar una bona estona sense massa dificultats.
Ideal per una matinal sense pretensions o per una nocturna al mes d'abril.


La guía que porto indica que cal baixar cap al sud pel camí del GR5.2 i després flanquejar cap a ponent seguint el camí dels pous de glaç.
Tenint en compte el terreny nevat que trepitjo i que desconec el punt on m'he de desviar, prefereixo improvisar un altre itinerari que em sigui conegut.


Pujo al Coll de Sesbasses des d'on tinc una bona panoràmica cap a la carena de les Agudes.


Molta aigua resultat de la fusió de la neu després de les pluges i les altes temperatures primaverals.


Vaig seguint petjada recent, tot i que no hi ha ningú més que jo a la muntanya a aquestes hores.


No trigo més que uns minuts en fer cim al Catiu d'Or (1677 m) des de la collada.


Vistes a la carena que aviat començaré a recorrer.


La idea inicial era seguir l'itinerari descrit a la revista Vèrtex 228 i que discorre per la vessant oest del Catiu d'Or. Es tracta d'unes curtes canals de neu que, he pensat, que podré trobar fàcilment. Però finalment decideixo passejar-me una mica per la curta carena del Serrat dels Pous i veure quines altres opcions em permet fer la muntanya.


No trigo en trobar una canal que em resulta atractiva per baixar...


...i em poso en marxa amb el material.
Hora de preparar-se!


Una de les poques fotos fent activitat que podré fer.
De cap a la boca del llop.


La canal baixa ràpidament fent ziga-zagues i evitant algún petit ressalt rocós.


La pendent deu fer uns 50º (tot i que es fa difícil ser objectiu en aquesta dada, ja que a les fosques és difícil prendre referències).


Segueixo muntanya avall fins que la neu gairebé és testimonial.


Decideixo flanquejar uns metres i de seguida localitzo una canaleta veïna (encaixonada d'inici) que em permetrà enfilar-me de nou a la carena.


Hora de pujar.


Una petita aturada per valorar la neu...


... i seguim amunt!


Tota una experiencia això de fer un recorregut inèdit en mig de la foscor i la més inmensa soledat.


Ara sí que la temporada de gel al montseny la podem donar per finalitzada.


Ja veig de nou la part alta de la muntanya.


Cim del Serrat dels Pous


Les vistes cap al Turó de l'Home (d'on vinc i cap a on he de tornar)...


... i cap al Matagalls conviden a estar-s'hi una estoneta meditant.


Però un tímid plugim comença a caure i, donat que la feina ja està feta, decideixo marxar cap a casa que s'està fent tard.


No trigo massa en tornar al Coll de Sesbasses i retornar per la carretera del Turó en direcció a l'aparcament on tinc al cotxe. Quan hi arribo, el plugim és ja una pluja en tota regla i convé no romandre massa estona a al muntanya.
Bona nit Vallès!!


Fitxa de l'itinerari recorregut que ha resultat no haver estat encara divulgat.


Situació de les canals sobre una imatge extreta d'internet amb vistes de la carena del Turó a les Agudes (des de la Creu de Matagalls).


La nit plujosa guanya terreny al Montseny que veu com les últimes neus es fonen donant cabal a les torrenteres i deixant que la primavera s'obri camí en un any molt generós quant a nevades i fred.
SEGUIM?