10 de febrer de 2017

POKER DE GEL AL PEDRAFORCA

El Pedraforca, paradís del gel a Catalunya, ens ofereix com cada any sorpreses a les seves torrenteres. Mai trobem les mateixes condicions, però sí que hi busquem la mateixa matèria gelada que ens faci gaudir de l'escalada més freda.


Ens hem plantat en Jordi i jo a quarts de nou del matí al mirador de la muntanya més maca de les que tenim a la nostra terra. El Pedraforca està ben nevat i la temperatura no s'enfila per damunt de zero. És bona senyal.


Paking de Gresolet sense escaladors i nosaltres que comencem a caminar per la glaçada pista buscant el gel. No tenim ninguna pensada, així que improvitzarem en funció del gel.


El Curset mostra bastant més gel que altres anys.


Iniciació, com sempre, formada la base però sense el gruix de l'any que la vam escalar.


Arbret; xorrejant aigua la zona més alta. Mala opció.


A la Rampa, com en Jordi no l'ha escalat mai, decidim treure les eines i escalar-la.


Pugem la corda per rapelar de nou i seguir endavant.


Deixem l'abeurador d'Il.lusions enrere i ens plantem a la primera dificultat de Somnis d'Hivern.


En Jordi li fot de primer.


Soledat.


Superat el primer ressalt, la millor zona dels Somnis.


Em toca picar-la de primer. 
Ho agafo amb ganes que aquest any costa trobar el dia.


El meu primer cargol de gel de la temporada.


Dificultats superades, arribo a la part alta del ressalt.


Reunió.


Ancoratge a un pont de gel.


Esperant que tregui el cap en Jordi .


El tercer ressalt ens espera després de seguir per la neu torrent amunt.


De nou en Jordi, que està entrenant per anar al Makalu (8481 m) s'hi llença de nou de cap de cordada.


Llàgrimes de gel.


El meu torn!
G A S !!


Un cop dalt de la cascada, farem un flanqueig en direcció al Verdet...


... on trobem la Columna, una petita joia gelada al Pedraforca.
Tot un clàssic que cada hivern acabem escalant.


Detall d'una columna gelada.


Sense temps per res, en Jordi s'hi torna a llençar de primer.
Està fort.


Per primera vegada de segon, escalaré la Columna del Verdet.


Sortint. 


Feina feta.


A la part alta hem recollit les eines i ens hem posat a baixar pel camí del refugi cap al cotxe.
Anem passant pel damunt de les torrenteres. 
A l'alçada de la sortida de la cascada de l'Arbret hem vist que la Berguedà estava formada (no l'havia vist mai tocant terra), així que hem decidit arribar-nos-hi.


Amb la Berguedà.


Per mi era una nova cascada, i he pogut fotre-li de primer.
La primera dificultat és una columna que arriba a posar-se a uns 80º segons la ressenya. 
Bon gel i amunt.


Superades les dificultats, m'he trobat un ample replà de neu i he buscat una cortina de gel per fer reunió improvitzant amb elements naturals i artificials.


Assegurant en Jordi...


... que ha decidit seguir amunt aprofitant que jo estava en terreny còmode.


El poc gruix de gel ens ha fet apretar de valent en aquesta zona més tumbada de la Berguedà.


El meu torn.


En Jordi m'espera en un replà amagat a dalt de tot de la cascada.
Muntem el ràpel, que arribarà justet a la base de la primera columna.
Són 60 metres de corda...


... que, aprofitant l'elasticitat, arriben abaix de tot.


És hora d'enfilar el camí de tornada que hi ha gana i ens esperen a casa després del nostre pòker d'asos al Pedraforca.


Hi tornarem aviat, espero.

4 de febrer de 2017

GOULOTTE ICE-BARZERS A LES AGUDES

El Montseny, de formes arrodonides i perfils amables, mostra gairebé cada hivern la seva cara més alpina quan la neu fa presència a les seves faldes. És l'hora d'agafar les eines, matinar i buscar aquella linia de neu i gel que es dibuixa a la cara nord del cim més alpí del massís: les Agudes.


(Imatge extreta d'un video grabat amb un dron el dia de la última gran nevada de fa uns dies al Montseny)

Sóc el primer en arribar a la muntanya. Encara de nit saludo un porc senglar que travessa la carretera amb calma aprop de Campins i poso la directa cap a Santa Fe. Una mica més amunt, al km 23.8, deixo el cotxe i m'enfilo buscant un itinerari inèdit i que he trobat a la web de Pako Crestas: pujaré pel Corredor Vol de l'Home Ocells i arribaré a l'aresta per la goulotte Ice-Barzers (nom molt encertat donada la vegetació que hi trobaré a l'entrada). 
Es tracta d'un traçat més propi de les Highlands escoceses i amb la meteorologia d'avui encara es fa més interessant: Scottish conditions amb pluja, neu, vent i fred.


Passat el km 23, en un revolt deixo el cotxe i començo a caminar per una torrentera, fàcil de distingir per la senyalització de trànsit que té a la part baixa.


La ressenya indica que hi ha camí per la part esquerra de la torrentera segons es puja, però deixo el camí per la baixada i m'enfilo amunt per la linia de neu que em durà directament a les canals.


Vaig fent l'itinerari del porc senglar.


El bosc, obert en aquesta zona, permet progressar amb facilitat tot i la inclinació del terreny.


Avui hi ha alerta del servei meteorològic per fort vent.
Jo no m'exposaré a la ventada fins arribar a la part alta, però les branques dels arbres van d'un cantó a l'altre per sobre de la meva posició.


Mentre els núvols fan curses sobre el meu cap, vaig pujant sense descans.


Tot i que sempre hi ha algun detall que em fa aturar la marxa.
Llàgrimes de neu i gel per un hivern que cada cop ho és menys a les nostres latituds.
Si no fa fred i no torna a nevar aquest any a cotes baixes, potser no es pugui repetir una ruta similar, ja que la neu aguanta, però poc i menys quan al migdia el termòmetre passa dels 20ºC com avui.


Més amunt, el bosc va perdent frondositat i endevino les canals que he vist a la ressenya.
(revista Vèrtex 228).


En aquest punt trobo algunes fites que s'enfilen per la tartera, avui coberta de neu.


Localitzo l'entrada mig amagada del corredor Vol de l'Home Ocell (Sangtraït)


Aquest corredor no és més que el camí que ens porta cap a les vies d'escalada del mateix nom i que es troben més amunt. No té continuació fins l'aresta i no té més interès a l'hivern que el de fer d'accés a la goulotte Ice-Barzers (el meu objectiu) que si té sortida a la part alta de la carena.


Sembla que tot i la boira localitzo bé els punts claus de la ruta. 


El corredor té continuitat en neu.
Si no és així, és una tartera infumable.


Pujant.
El desnivell és d'uns 45-50º aprox.


El sol ilumina la zona de Santa Fe mentre la boira guanya terreny a la part alta del massís.


Estic a l'entrada de la segona part de la ruta.
La goulotte Ice-barzers (nom propost per la vegetació punxeguda que tapissa aquesta zona de la muntanya) és un itinerari d'uns 110 metres de llarg que surt al final de la Cresta de Castellets.


Compte amb els esbarzers.


L'entrada a la goulotte té un pas de mixte (gel-roca-herba) que és la màxima dificultat del traçat.
Es proposa una graduació de M4/H55 (roca i herba) i màxim de 65º en neu i gel.


Cal superar la rimaya que separa la neu de la roca.



Són uns tres metres on he d'apretar les dents una mica i confiar en deixar ben situats els piolets.
Hi ha bons peus a banda i banda, el problema és que l'herba no ofereix el millor anclatge (el Montseny té aquesta particularitat que no té cap altra muntanya).


Superat el pas. 


Rampes de neu sobre herba és bàsicament el que em trobaré a partir d'ara.
G A S  ! !


Primera rampa de neu.


Uns metres de mixte per damunt meu.


La goulotte s'encaixona i manté la neu a sota la roca.


Segueixo disfrutant d'una ruta totalment solitaria, alpina i espectacular. 


Decideixo seguir el traçat de la neu evitant la roca, més exposada.


Herba-tooling, tot un repte.


Estic arribant a dalt i la neu va perdent qualitat.


La sortida a l'aresta és espectacular.
El vent bufa de valent entre les Agudes i el Matagalls.
Els núvols pugen del fons de la vall i el vent em dóna fort a la cara.


Sóc a tocar del cim, però aquests metres a la part alta cal travessar-los amb celeritat.
No és el millor dia per passejar per la carena.


Agudes.


Rellotge de sol.


Una única imatge al cim.


La baixada, lliure de vent, la faré directament pel bosc buscant el traçat més directe al cotxe.


Una mica de bosquing per baixar.


Aprofito la part baixa del Corredor Directe per baixar.


En poc més de 30 minuts em planto a la part baixa i he pogut localitzar el camí proposat a la ressenya per pujar.


Croquis dels aperturistes.


Content d'acabar l'itinerari amb èxit tot i que he acabat xop per la humitat de l'ambient. 


És hora de tornar cap a casa fent curses amb les fulles dirigides pel vent que corren per la carretera enfollides.