3 de febrer de 2018

CASCADA MARIETA IRENE (NOVA VIA DE GEL AL PEDRAFORCA)


PEDRAFORCA: Nova via NO DIVULGADA fins a dia d'avui.


Les cascades del Pedraforca han reiniciat el seu engruiximent gràcies al fred que comença a regnar al massís. Tot i així, el que hem vist està MOLT PRECARI: Curset, Sense Nom, Arbret amb poc gel; Rampa tapada per neu.
Avui, 3.2.18, les temperatures han estat per sota de zero durant tot el matí. A les 14 hores, a Gresolet el termòmetre del cotxe marcava -1ºC i a Saldes 0ºC. ESPEREM FRED!!!
Per la nostra part, ens prenem la llibertat de divulgar la que creiem és la primera escalada d'una cascada situada a peu de pista i que, per la seva curta llargada o per la seva dificultat poc exigent, ha passat desapercebuda per a la majoria dels qui transitem el Pedraforca. De fet, ha estat la meva filla la que m'ha preguntat si allò es podia escalar i si tenia nom.
No he pogut trobar CAP RESSENYA ni a internet ni als llibres de la zona tot i haver consultat inclús les guies dels propis aperturistes de la majoria de vies de la zona.
La CASCADA DE LA MARIETA IRENE és un ressalt de 4 metres d'una inclinació entre 75-80º seguit d'una zona on la verticalitat decau fins a uns 45-50º en forma de torrent. Més amunt el torrent seguía gelat, però ja sense cap interés. Es troba situada a pocs metres abans d'arribar a la Cascada de la Rampa i presenta una verticalitat més acusada que aquesta. De fet, la Rampa es troba tapada per la neu i la NOVA via sol la presenta a la seva base.
Cascada ideal per a la iniciació (als adults se'ns pot fer massa curta) o per pujar a escalar amb nens (ideal per pasar un matí entretingut amb ells).

PLÀNOL DE SITUACIÓ


CROQUIS I GRADUACIÓ


La Irene amb la seva via de gel recent escalada.


UNA MICA D'HISTÒRIA:
Com la majoria dels escaladors, ens hem guiat sempre pels escrits, guies i ressenyes d'aquells que han trepitjat/escalat els camins/parets que pretenem trepitjar/escalar; però d'un temps ençà creix la curiositat per explorar vies noves (cosa gens fácil en les zones més concorregudes com pot ser el Pedraforca). De fet, ja fa un munt d'anys que pugem tant a l'estiu com a l'hivern al massís i mai ens havíem fixat en aquesta torrentera oblidada per les guies.
Només alguna imatge on apareixia de lluny (mentre anàvem a la Rampa, 2016).


La Irene amb la que seria la seva cascada al darrere (2016)


Però sempre deixant-la enrere sense prendre-li atenció especialment.


Ens hem pres alguna imatge amb la bellesa de les seves columnas de gel...


... i també ha aparegut de lluny mentre ens preparem a la veïna Rampa.


A l'inici de la temporada d'enguany presentava aquest aspecte (novembre 2017).


Però li ha arribat (de casualitat) el seu dia.

------------------------------------------------------------------------------------------------

PREPARATIUS

Divendres al matí em va sorgir la idea del fons del cap: 
- Irene, a tu t'agradaria fer una sortida sola amb el papi per anar a escalar una mica de gel al Pedraforca?
- SÍÍÍÍÍÍÍÍ.

Així és com ens hem posat en marxa preparant bosses, material, sacs de dormir i menjar per anar cap al Berguedà a dormir per demà pujar a escalar.
Esmolant les eines.


Després de sopar, gairebé a mitjanit, hem arribat a Saldes on ens rep el Pedraforca amb una fantàstica estampa de neu.


No hem trigat massa en trobar un bon lloc per dormir i ens hem deixat acaronar per la son.


La nit ha estat bastant plàcida però, a la matinada, el fort vent ha fet acte de presencia al poble i ens ha obligat a abrigar-nos molt.
Pedraforca rebent els primers raigs de sol vist des de Saldes.


Un bon esmorzar al forn del poble és la millor manera d'agafar forces pel que ens ve.


A Gresolet (-1ºC) ens rep un fortíssim vent que fa aixecar la neu de terra i dels cims.
Per sort, un cop a la pista de la cara nord, el vent ha afluixat i no es deixava sentir massa.


Tenim gairebé una hora a pas tranquil de nena de set anys fins arribar al nostre objectiu, però abans descobrirem la precarietat de les cascades de la zona.
Cascada del Curset.


La neu aixecada del terra pel fort vent.


Cascada Sense Nom ( i també sense gel)


L'Arbret.


Seguirem caminant acompanyats durant uns metres pel sol que calenta bastant tot i no tenit la força d'altres mesos.


Hem caminat durant una bona estona més fins arribar a destí: la torrentera d'Il.lusions d'hivern, però l'hem trobada carregadíssima de neu i amb (com a mínim) una cordada per davant, fet que ens ha fet replantejar el matí.
La Irene ha insistit en carregar ella el seu material: piolet, arnés...


- Papa, aquella catarata que hem passat fa un moment s'escala?
- Quina, la Rampa?
- No, abans.
- Doncs...mire'm-ho

I així ha estat com ens hem plantat a la base d'un ressalt de gel inèdit que havíem vist i fotografiat amb anterioritat, però que mai no havíem considerat per escalar.


En pocs minuts m'he preparat i he començat a picar gel trencadís i vidriós per enfilar-me damunt de la cascada.


Ja sóc a dalt, on busco un arbre per muntar un top-rope perquè la Irene pugui gaudir durant el matí i fins que ella es cansi d'un tros de gel escalable i sense gent.


Prenent gasolina pel motor.


Puc agafar un polo?


És hora de provar a escalar una mica.


Una de revista.


Una altra apretant.


Tantejant per primera vegada la cascada i el gel.


A la baixada hem tingut un problema amb el parell de guants d'inici i els hem hagut de canviar per poder seguir escalant amb les mans protegides.
Des de dalt.


Des d'abaix.


Superades les dificultats inicials.


REPTE SUPERAT.


Muntantge final de la via.


Durant hores hem estat pujant i baixant sense treva.


Perfeccionant la técnica.


Amb la corda tensa ens podem aturar un moment per fer una foto junts.


De nou abaix preparada per pujar.


GAS AL GLAÇ!!


Des de l'altre costat s'aprecia la verticalitat tot i la poca alçada del gel.


Detall del grampó clavat al gel.


Un picat des de la base.


Set vegades ha pujat i set vegades ha baixat.
Una campiona!!


És hora de tornar a pujar per desmontar la reunió i el top-rope.


La part alta de la cascada és la propia torrentera que perd inclinació i també interés per l'escalada.


Papi, no triguis!!


Un ràpel curt i de tornada a la base.


S'està fent l'hora d'anar plegant si volem arribar a casa a dinar; així que ens fem la penúltima foto amb la cascada...


... i l'última també.


Recollim el material i la corda gelada.


La Irene amb la seva via de gel després de decidir el nom definitiu (sempre que quan arribem a casa i fem l'estudi de les guies, confirmem que no ha estat mai divulgada, com així será).


Marxem!!


Ombres.


A Gresolet, encara amb temperatures negatives, ens trobem una gentada que puja fins al mirador o a estirar una mica les cames per la pista (compte amb el gel si no aneu preparats!!).
Sabeu on queda la meva cascada?


Un últim pensament per la nostra gosseta amb qui hem passat el dia segons paraules de la propia Irene. Un petonet, bonica.


TORNAREM!!