12 de desembre de 2015

DRY TOOLING FESTIVAL A RODA DE TER


Després de molts anys fent la cabra per les muntanyes, crec que hem provat gairebé la majoria de les modalitats d'esports relacionats amb les roques, la neu i l'aigua; però encara ens en quedava una que no haviem tingut el gust de tastar: el Dry Tooling. Es tracta d'una modalitat d'escalada a cavall entre l'escalada en roca i les tècniques i materials d'escalada en gel. En resum: enfilar-se a la roca tot fent servir els grampons i piolets. Ens vam enterar gràcies a en Jose del festival que s'organitzava a l'escola d'escalada de Sorralta a Roda de Ter, així que ens vam posar en contacte amb els organitzadors i ens hi vam apuntar.


Ambient nadalenc al poble, i un ilustre que ens espera a la mateixa entrada de Roda de Ter.


Ens han citat a les 10 del matí i ens han repartit unes samarretes de festival i uns tickets per menjar i beure. 


De seguida hem vist que el nivell de molts dels participants és força més alt que el nostre, que tot just hi treiem el cap per primera vegada.


Moltes de les vies ressenyades eren només de roca.


D'altres tenien elements externs com ara troncs i similars.


Cal dir que la majoria de gent s'ha passat el dia a la zona on eren les vies més senzilles.


Només arribar vaig enfilar-me a la primera de les vies, graduada com a IV en roca ó M3 en DT.
De moment comencem amb peus de gat.
El fred em va jugar una mala passada...


... i un petit contacte amb la roca va esdevenir una sangada que va durar força estona.
Al final, la Marta de l'organització em va ajudar a curar-me mb una farmaciola que tenia preparada. La resta del dia vaig escalar amb un guant posat en aquesta mà per no anar tacant la pared de vermell.


La Carmina també es va tornar a enfilar a la roca després d'uns quants anys tocant de peus a terra. 
L'Isaac s'ho mirava des dels meus braços.


Una de les característiques del DT és l'ús de grampons, per això van habilitar una via senzilla (però totalment vertical) amb unes troncs de pi verd.


De nou a terra, és hora de menjar una mica.
Bocata's time.


Hem preparat la part de darrere del cotxe com a sala de jocs pels més petits, que no han volgut perdre's l'ambient escalador.


La jornada permetia als escaladors de diferents nivells compartir experiències i pared.


En Jou (organitzador) barallant-se amb una fisura.


Isaac: Fent cantera a peu de via.


L'Irene ha trobat companyia a la tarda i, amb la Tura, han estat donant bon ús als piolets que no estaven en aquell moment esgarrapant la roca.


La veritat és que era espectacular veure les evolucions dels més experts.


Que des de terra es veia més o menys així.


Ens ha fet gràcia veure la campiona nacional d'escalada de dificultat sub20 (2014), la Paula Alsina, en un ambient força diferent.


La tarda ha anat caient a la vora del Ter.
Trobarem en Siset?


Abans de plegar, es farà el sorteig de material pel qual en tenim dues butlletes.


Amb els premis!!
N´hi havia de més senzills com ara ampolles d'aigua i de més importants com un joc de grampons.


Al final hem sortir molt ben parats amb els obsequis, no trobeu?


Per últim, felicitar la Marta i en Jou per l'esforç i encoratjar-los per seguir organitzant-ne més.
Ens veiem l'any vinent?



6 de desembre de 2015

TURÓ DE'N BES

Avui ens hem juntat una bona a colla a casa per esmorzar. Com no teniem ni ganes de fer cotxe ni tampoc massa bon horari, hem decidit pujar a Collformic per provar sort amb les muntanyes del Montseny. Hem deixat el cotxe al parking de la carretera i comencem a caminar fins arribar a un lloc de conte de fades.


Travessant el pont de fusta.


El sender ens fa anar paral.lels a la carretera.


Compte que hi ha una bona timba...


Recollim unes glans per donar als porquets... 
Quins porquets?


El Turó de Collformic, aviat arribarem al coll...


...on ens ajuntarem amb el camí que puja a la creu de Matagalls.


Pujant cap al coll.


Mira a qui hem trobat a Collformic!!


Ens ajuntarem amb ells durant una bona estona en el seu camí cap al Matagalls.


Camí empedrat.


Primeres rampes al bosc.


Molta gent que puja i baixa.


Dins del bosc, que encara ens recorda que estem a la tardor..


Camí entre les fulles.


Sortirem del bosc.


Amunt.


El camí està prou fressat, oi?


Com sortir del forat amb una roca i un pal, un a cada mà.


Reagrupant-nos quan L'Iván ha superat les dificultats.


Arribem a l'última rampa del Turó de'n Bes.


Parada i fonda abans de despedir-nos dels nostres amics, que seguiran camí cap a la creu de Matagalls.


On els espera una bona nuvolada.


Papi i Irene


Festucs


Nosaltres seguim una estoneta més al nostre restaurant particular veient com la gent passa de llarg la nostra posició...


... seguint a la tropa de convidats, que deixa enrere el turó de'n Bes coronat per una caseta.


Amb la panxa plena, tothom continua la marxa.


Agafa'm a coll fins que deixem enrere les vaques.


A mi no em fan por les vaques.


Enrera queda el camí de Matagalls.



Papi, he trobat una pedra en forma de cor.


Més amunt: les vaques controlen el cim.


Tres xocolates.


Amb el ramat de vaques.



A tocar del cim.


Compte de no trepitjar una tifa!!


Panoràmica del cim.
Repte aconseguit


Mentre en Kepa, na Mireia i en Luis fan cim al Matagalls...


... nosaltres decidim anar baixant i trobar-nos a Collformic.


Abrigats, que el dia no acompanya massa.


L'Isaac, de moment sol dorm a la muntanya.


Una nova parada per deixar temps a que baixin.


Un bon troç de formatge per compartir amb els amics.


Seguim baixant pel rocallam del Matagalls.


Aquesta menuda m'ha fet córrer per la muntanya per seguir-li el pas fins arribar al bosc.


Sota les fulles ens podem trobar qualsevol cuca.


Em puc endur unes quantes fulles per la mestra?


De tornada a Collformic on ens esperen els cotxes per baixar cap a casa a dinar, tot i que la hora és més de berenar.


Croquis de la nostra ruta, la dels nostres amics cap al Matagalls, la clàssica des de Collformic, ja l'hem descrita anteriorment.