3 de juliol de 2017

KIRA: UN NOU ESTEL AL CEL

Aquesta nit un nou estel brilla al cel del Pedraforca. Ens ha deixat la nostra KIRA.
La millor gosseta que mai haguéssim somniat tenir. La nostra filla peluda. La germana de quatre potes dels nostres fills.


Ha decidit marxar a la muntanya que tant estimem i que tant li agradava anar. Allí descansa el seu cos. La seva presència ens acompanyarà sempre a dins del cor. Esperem que allà on estiguis siguis feliç i ens recordis amb tot l'amor que ens has donat durant aquests més de vuit anys sent part de la nostra família.
T'estimem i sempre et recordarem.
FINS SEMPRE.


PEDRAFORCA AMB NENS DES DE GÓSOL

  ¿Quina muntanya us agradaria pujar aquest estiu?
EL PEDRAFORCA!!!
Van contestar els petits de casa quan 
vam començar a planificar rutes per fer aquest estiu.


Ens vam posar en marxa per organitzar-ho tot i estudiar la millor i més assequible via per arribar al cim d'una manera segura per a tothom. Vam pensar que la pujada des de Gósol oferia prous garanties d'èxit.
 

Aprofitant la baixada de temperatures del cap de setmana ens decidim per fer una escapada diumenge i intentar fer cim el dilluns. Preparant la intendència.


Diumenge al matí, el Pedraforca ens rep majestuós des de la carretera de Saldes.


Tot i que nosaltres seguirem endavant uns quants kilòmetres fins arribar a Gósol on trobem l'aparcament a l'entrada del poble ben farcit de cotxes. Decidim provar sort amb la pista forestal que puja fins al Cap de Sedís i on podem deixar el cotxe a un campet d'herba on acaba la pista. No som  l'únic cotxe que hi aparca avui. 


Una  marieta ens rep només sortir del cotxe.


L'expedició familiar ens obliga a tenir una bona organització.
Decidim que pugi el papi amb la tenda de campanya i part del pes conjunt fins a una primera etapa situada per sobre del bosc de la Tosa.


El camí és a tocar d´on hem aparcat i ens posem en marxa sobre les 8:30 h. Estem a una mica més de 1500 metres segons el GPS.


No hi ha pèrdua si seguim les marques de PR i caminem pel sender ben fressat.


La pujada per la Baga de la Tosa és dura pel fort pendent que presenta el bosc en tan poca distància.
Ànims Kira!!!


En uns 45 minuts salvem els 300 metres de desnivell del bosc i sortim a la llum.


El Pedraforca, sempre magnífic des de tots cantons, ens rep de bon matí. 
Som els primers en arribar-hi avui.


La meva filleta peluda que tantes rutes ha fet amb mi descansa una mica abans de tornar al cotxe.
Deixem pes i ens posem en marxa.


La baixada es fa ràpida en un bosc tan inclinat i amb la fresqueta del matí.


Arribem al punt d'inici sobre les 9:20 h i ens trobem amb la tropa disposada a posar-se en marxa.


Tot i que encara hem d'organitzar les motxilles.


El GPS serveix per trucar als avis i als abuelos?


La Irene i l'Iván amb una forta motivació esperen el moment de començar a pujar el seu Pedraforca.


L'Isaac pujarà però d'una manera més còmoda i adient per ell.


Preparats?
SÍ! SÍ! ZÍ!


Ens posem en marxa sobre les 10 del matí passades.
No hi ha pas pressa ja que no anirem avui al cim, sinó que ens plantarem on millor ens assembli segons com anem de forces.


La Irene carrega fins i tot una vaca a l'esquena.


Tornem a creuar el Torrent de Rubinat per entrar al bosc.


Això comença de veritat amb les primeres rampes, que ja són dures.


Motivat 100%.


Què bé que vas, eh?


La Irene i l'Iván van fent relleus al capdavant de l'expedició.
Són els nostres guies per pujar.


Terreny humit i a la fresca. Ideal per pujar.


Anem sense pressa i aturant-nos a tot arreu per gaudir al màxim l'experiència.
Aquí a tocar d'un pi nascut fa molt poquet.


Trobem fins i tot molsa circular.


El trajecte fins on he deixat el material el cobrim en un parell d'hores a ritme infantil.


L'arribada ens obsequia amb la primera visió del Pedraforca que impressiona als nens i encara els motiva més per seguir endavant.


Poc a poc anem arribant tots plegats.


El lloc és ideal per contemplar les vistes.


Per refrescar-se i reposar líquids.


Per descansar a gust una bona estona o per dormir una mica.


La familia al complert gaudint de la felicitat d'estar tots junts a la muntanya.


És hora de dinar i tenim la millor cuinera...


... i el millor cuiner, que s'encarreguen de fer-nos un deliciós menjar abans de continuar endavant.


Mentre dinem som testimonis d'un rescat dels bombers a l'Enforcadura. 
Un jove ha patit un cop al tormell i no pot baixar pels seus propis medis.


Des de la nostra posició hem observat un bon lloc per passar la nit a prop de la tartera de Gósol i decidim que, com tenim moltes hores per endavant, podem avançar terreny per demà.
Em poso en marxa amb la segona part de la ruta, aquesta vegada en solitari.
Són les 14:30 h.
Adéu papi!!


El sender s'enfila per la Serra de Tosa.


Cal fer unes petites grimpades molt senzilles i de seguida em planto a l'altra banda de la serra.
Sempre seguint les marques de PR.


Surto a la tartera de Gósol des d'on puc veure on m'esperen.
Què estaran fent?


Descansar i fer-se fotos...


... o córrer per prats d'herba...


... i sobretot vigilar a l'Isaac que comença a aprendre a caminar per la muntanya.


La Kira prefereix mirar-s'ho tot des del seu lloc de descans.


L'ombra dels núvols permet avançar sense massa calor pel lateral de la serra.


Aviat arribo a la tartera de Gósol pròpiament dita...


A partir d'ara i fins l'Enforcadura només trobarem pedres i grava al camí.


Floretes que desafien l'enteniment veient on creixen.


Descarto la zona que veiem des d'abaix i localitzo un petit coll on pot ser viable passar la nit.


Hi deixo la motxilla i me'n torno avall.


He trigat una hora en fer el camí fins aquí, però sense pes serà ràpida la tornada.


Abans de les 16 h tornem a estar tots junts.


Sembla que les ganes no han decaigut i el descans ha servit per agafar la pujada amb ànims.


Entrant a la carena de la Serra de la Tosa.


On cal posar les mans en més d'una ocasió.


El terreny és més rocallós en aquesta zona que al bosc previ.


Grimpant.


Ens prenem la pujada amb calma i anem agudint de l'ombra dels pins.


Els tramps de grimpada ofereixen descans perquè cansen menys.


Esperant al grup abans d'enfilar la tartera de Gósol.


Seguim avançant per terreny rocallós a la part baixa de la tartera.


Poc a poc guanyem metres muntanya amunt.


Ens aturem una estoneta a l'ombra a fer un mos i reposar les forces.


Aquest parell cada cop que cal grimpar disfruten més.


Ja comencem a veure el lloc on he deixat la motxilla i la tenda i ens fem una idea del camí que encara ens queda per arribar-hi.


Terreny més obert quan finalment arribem a la tartera pròpiament dita.


Mentre pugem, s'escolten trets d'escopeta que ressonen per tota la muntanya.


Decidim lligar a la Kira per evitar que es pugui espantar i escapar-se.
No és agradable imaginar que estan disparant per allí a prop.


Ja hem cobert bona part del camí d'avui.
Allà lluny és on hem dinat.


A l'últim tram el camí guanya inclinació quan ens apropem al bosc.


Els dos campions de l'expedició al Pedraforca.


Ben bé ja tenim guanyat el desnivell, 
només cal fer un flanqueig per la tartera fins al lloc de descansar.


Ja hi ha ganes d'arribar i plantar el cul a terra una bona estona.


Últims metres.


Fent pràctiques a la tartera per poder baixar demà amb seguretat.


Ella també s'ho pren seriosament.


Ànims que ja hi arribem!


Tot aquest camí hem fet nosaltres? 
Doncs, sí.
No m'ho puc creure!!


Finalment hem arribat a lloc i podrem descansar tranquilament.
Estem a uns 2170 metres.


En primer lloc una mica d'aigua i el berenar/sopar.


Està bo??


Amb la panxa plena muntarem la tenda entre tots al lloc que aparentment serà més còmode per dormir tot i la inclinació.


Sembla que ha arribat l'hora de poder, per fi, descansar i gaudir del paisatge amb tranquilitat.


Són les 20 h passades quan fem de nou inventari i veiem que som massa gent per l'aigua que ens queda per demà i ens podem quedar curts i patir algun problema. Tot i la mandra que fa, prenc la decisió de tornar a desfer el camí, baixar escombreries i estris de cuina i tornar amb una bona quantitat d'aigua per demà.
Marxo a les 20:37 h cap avall.


Són les 21:23 h quan arribo al cotxe.
No trigo ni 10 minuts en fer un mos, agafar ampolles d'aigua i tornar a enfilar-me pel bosc amunt mentre la llum del sol encara m'ilumina el camí.


Les últimes llums del dia m'agafen al llindar superior del bosc a mig camí de la tenda.


És hora de treure el frontal i fer l'ultim tram amb calma.


Poc més enllà de les 23 h arribo a la tenda on em rep la Kira que encara està desperta.


M'entretinc una estona tirant fotos de la zona de nit.


Mentre la tropa dorm plàcidament dins la tenda, 
em preparo un vivac al meu hotel de les 10000 estrelles.


Cel nocturn del Pedraforca.


Sobre les 2:40 h, un cap apareix a la porta de la tenda per mirar els estels.


N'hi ha un bon grapat, oi?


Després d'una freda nit sense humitat em desperto a les 6 del matí i començo a organitzar l'atac al cim del Pedraforca.


La millor gosseta.


Uns minuts més tard comença a haver moviment dins la tenda.


I a fora també.
Uns Isards es passegen per la carena.


Preparats i amb molta motivació.


Són les 8 del matí quan ens posem en marxa amb bona temperatura per començar a caminar a la fresca.


Amunt i gas!


Els petits pugen forts.


En pocs minuts ja veiem l'Enforcadura allà lluny.


Agafem el camí de pujada per la tartera.
La inclinació és més amable que la de Saldes.


Pujant a ritme de nens de 4 i 7 anys respectivament.


Xino xano anem guanyant metres ràpidament.


El sol ens està a punt de tocar.


Arribem a la zona de l'Enforcadura i decidim amagar part del material d'abric per evitar carregar quelcom que recollirem quan baixem.


Aprofitem la parada per donar aigua a tothom i posar a punt la seguretat.


Hem decidit atacar la grimpada final encordats per major seguretat dels nens.


Els últims metres fins a l'Enforcadura ens serveixen per practicar la distància entre ells i la tensió de la corda junt amb el ritme adequat per pujar.
Tot això encara en terreny suau.


La Kira és la primera en pujar a l'Enforcadura.
Son dos quarts de deu i ja comença a passar gent, que es meravella de veure els petits allí a dalt.


Una mica de geografia sobre el terreny des de 2348 m.


Un senzill sender ens apropa a la última part de la pujada.


Una marieta ens obre la porta de la canaleta que cal pujar per accedir al cim.


Comencem a grimpar per terreny ben protegit i sense pati.


Compte de no tirar pedres als que estan per sota!!


La mainada van seguint les nostres instruccions per fer més segur l'ascens.


Un grup de gent ens tira aquesta foto (gràcies de tot cor).
És l'última on sortirem tots junts.


La Kira ha pujat uns metres més amunt, però a una cinquantena de metres del cim ha decidit no seguir endavant i l'hem hagut de deixar lligada a una roca mentre nosaltres atacavem el tram final.


Seguim grimpant per terreny incòmode.


L'Iván gaudint de la grimpada serà el primer nen que pugi avui.


La Irene ja es veu al cim com la primera nena que hi puja aquest matí.


Cordada de tres.


Últims metres de grimpada.
Ànims que ja ho tenim!!


Som al cim del Pedraforca a les 10:45 h.
Els papis i ells mateixos estan molt orgullosos d'haver arribat al cim sense necessitar cap ajuda per part nostra més enllà de les normals alhora de carregar el material. Cap dels dos ha demanat ser portejat ni al pujar ni al baixar i això els hi ha omplert el cor de felicitat i orgull.

FELICITATS IRENE i IVÁN!!


Estem uns 15 minuts al cim petant la xerrada amb la gent que allí trobem i gaudint de les vistes.


Al cim no val a badar, ja que l'estimball ens portaria de cop al refugi!!


Des d'aquí veiem les muntanyes de casa allà lluny.
És hora de tornar...


Croquis de la pujada i les zones d'aturada sobre mapa.


Ortofoto de la ruta.


........................................................................

Per desgràcia, les circumstàncies de la baixada no han sigut les que ens esperàvem i la nostra estimada gosseta Kira s'ha començat a trobar malament de sobte abans d'arribar a la zona de vivac. En pocs minuts ha passat de estar baixant perfectament des de l'Enforcadura a no poder seguir endavant. Hem estat al seu costat fins a l'últim moment, però ha estat inevitable el desenllaç final.
SEMPRE T'ESTIMAREM.